Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella.- En un lloc realment privilegiat i al bell mig de la
ciutat de Lleida, s’alça el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Diferents edificis el
configuren: la Seu Vella o catedral antiga, el Castell del Rei/Suda, la
fortificació militar que envolta tot el turó i diverses restes arqueològiques
que ens ajuden a entendre el present.
El joc de volums i perfils que generen són un
compendi de la història de Lleida i del turó en particular. La posició
estratègica d’aquest tossal, enlairat en un paisatge de plana, ben comunicat en
totes direccions i amb la proximitat del riu Segre, permeté des de l’antiguitat
una ocupació ininterrompuda. La molt probable Iltirta ibèrica, la Ilerda romana
i la Larida musulmana romanen sota el seu subsòl, així com l’excel·lent barri gòtic que s’hi anà gestant de forma
majestuosa a l’època medieval. La Seu Vella i el Castell del Rei en són els
testimonis més destacats.
Les pèrdues irreparables i els usos indesitjables
arribarien amb l’època moderna i els conflictes bèl·lics d’abast europeu, quan tot el turó fou arrasat
i en el seu lloc es bastí, de forma progressiva, una fortificació militar. Els
dos únics edificis no enderrocats, catedral i castell, foren transformats en
tristes casernes militars, ús que malauradament es perllongaria fins a l’any
1948. S’iniciava llavors una lenta i encoratjadora restauració, encara vigent.
 |
| La Seu Vella.- Conquerida la ciutat musulmana de Larida l’any 1149
pels comtes catalans Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell,
s’imposà la necessitat de construir una catedral. L’any 1203 es col·locà la primera pedra, si bé els treballs
s’allargaren fins ben entrat el segle XV, quan en quedaren configurats els
espais: l’església, el claustre, el campanar i la Canonja. Els segles del gòtic
i els primers decennis del segle XVI foren els moments de màxima esplendor. No
passà el mateix els segles següents.
Durant la guerra dels Segadors (1640) fou
utilitzada com a hospital i magatzem d’armes. L’any 1707, i en el marc de la
guerra de Successió, fou tancada al culte per ordre de Felip V i poc després
transformada en caserna militar. A excepció del campanar, tots els seus espais
foren compartimentats amb la construcció de diferents pisos, al temps que una
importantíssima part del seu patrimoni artístic era mutilat, emparedat,
profanat o bé cremat.
Amb la guerra del Francès (1810) arribaren noves
pèrdues i mutilacions i, malgrat que fou declarada monument històric l’any
1918, la catedral esdevingué un camp de concentració durant la Guerra Civil
(1936) i caserna fins a l’any 1948. Començava llavors una nova etapa, la de la
recuperació i restauració del vell edifici.
|
 |
| Castell de Gardeny.-
A Lleida, arran de la seva
participació en la campanya de conquesta de la ciutat musulmana, la milícia
templera rebria en compensació nombroses donacions comtals. D’altra banda, gran
part de la noblesa militar que va participar en el setge es vincularia
espiritualment a l’orde i el dotaria d’un important patrimoni.
Aviat, el mestre provincial es veuria amb la necessitat de crear una nova Domus per tal de gestionar aquest important patrimoni i fundaria la Casa de Gardeny l'any 1156, el seu procurador, fra Pere de Cartellà, esdevenia el seu nou comanador. Una casa que, malgrat que no era la seu habitual del mestre provincial, rebria un gran impuls i tindria un paper molt rellevant en la política templera a la corona; aquesta comanda estava ubicada en una de les principals ciutats de la corona, seu habitual de la casa reial.
Per aquest motiu, Gardeny, amb un importatn patrimoni que s'extenia més enllà de l'àmbit local i una comunitat que a principis del segre XIII passaba de la vintena de frares, esdevindria seu freqüent del lloctinent del mestre. Casa de Dipòsits, que acolliria part del tresor reial i seria lloc de celebració d'importants concilis provincials. En un d'aquest, l'any 1294, hi va ser present el darrer mestre de l'ordre, Jacques de Molay, que pocs anys després seria sentenciat a morir a la foguera vora el riu Sena, a Paris.
|
