Llegenda i tradició de Sant Jordi i el drac.-
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme un edicte que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de la "Llegenda àuria" i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre "Legenda sanctorum". En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (La Conca de Barbera) hi havia un drac terrible que causava estralls als homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia, la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre.
